domingo, 27 de noviembre de 2016

NOVEMBRE ALS CAMPS. Novembre es un mes de transició, que tan ens pot portar al hivern de cop, com comportar-se com un suau transit de finals d’estiu i una tardor dolça. Tot i els aiguats de dies passats a Vilassar; continuem amb una forta sequera i els pous i mines de la comarca estan al seus nivells mes baixos; cal que tinguem pluges per a garantir que no ens faltarà l’aigua per els conreus l’any que be. Novembre al camp, es un mes de canvis, ja deixem enrere els conreus d’estiu i tardor i entrem de ple amb les verdures del hivern; collim les primeres carxofes de la temporada; ( les primeres sempre son una mica punxegudes i dures, després amb el fred seran mes tendres i dolces) Estem collint tota mena de cols i coliflors; ( la família de les Brasiques, es una família de plantes comestibles molt amplia i amb molta variació de colors i sabors) Collim coliflors de tots colors, i formes, i cols de tota mena; collim api, bleda, porro , pastanaga, remolatxa, naps, xirivies, moniatos i patata tardana, entre moltes altres verdures, també tenim les carbasses que em collit al octubre i que aniran molt be per a fer cremes calentes de verdures, per els dies mes freds. Per els amants de les amanides , tenim als camps, una gran variació d’enciams , raves, espinacs i ceba tendre, entre d’altres; aquet mes també comencem a collir els primers alls tendres. Aquets dies, encara anem plantant mes verdures, que ja seran per a recollir a finals del hiverns; plantem cols, apis, porros, coliflors, bròquils, espinacs, faves, pèsols, alls, enciams, remolatxes, pastanaga. De fruita, aquet mes es recolliran les ultimes pomes fugi, i arriben les primeres taronges des de les terres del Ebre; les primeres son de la varietat Navelina;( Aquesta varietat es molt dolça i te un toc àcid) També ens arriben mandarines, i clementines; ( pot semblar que es el mateix, però no, son molt diferents unes i d’altres. Les mandarines son dolces i es pelen molt fàcilment, mentre que les clementines costen mes de pelar i son dolces però amb un punt àcid). Del Aragó ens arriben dues varietats de pomes antigues, que estan en perill d’extinció, perquè les varietats modernes de pomes que podem trobar tot l’any als supermercats, han fet que aquestes varietat de pomes antigues, es deixin de plantar perquè no son tan comercials; tindrem pomes reinetes; ( la verda i la gris; els avis en deien poma de la cara bruta; les reinetes son pomes amb un gust àcid, i que son ideals per a fer compotes i pastisseria; i també tindrem la poma verd de donzella; es un a varietat molt Antiga i es molt dolça i petitona; sovint el sucre de la poma es caramel·litzà i exteriorment sembla que estigui glaçada, però no esta glaçada, es el sucre natural que porta; es una poma ideal per el nens, perquè es dolça i cruixent i petitona, però també les nostres avies les feien servir per a cuinar. De les terres d’Andalusia, en arriben mangos, alvocats, xirimoies, i magranes.