El camp al desembre Ja som al desembre i un altre any que ens a passat volant i ara pensem amb tot allò que volíem fer i que no em trobat el moment per a fer-ho. Al desembre, es temps de verdures i de plats calents, i per això al camp es temps d’api, bleda, cols de tota mena i color, coliflors i bròquils, broculi, espinacs, pastanaga, remolatxa, porro, moniato, carbassa, patata, fonoll, colrave, raves, enciams, escaroles, alls tendres, carxofes, ceba tendre, naps, xirivies; i a qui es pensa que l’hivern es avorrit i es ben be al contrari, tenim molta mes diversitat de verdures que no pas al estiu, nomes cal saber cuinar-les i preparar-les, per gaudir amb la variació de gustos i colors. Ja tenim apunt la mongeta del ganxet de la collita d’enguany, amb les nous, avellanes, ametlles, i figa seca. De fruita la taronja ja esta al seu millor moment de dolçor, igual que la mandarina; les pomes al punt de maduració i amb tota la seva diversitat de gustos i colors; la pera conferencia, les aranges; i per fi les llimones agafaran color, que aquet any com que el fred a vingut enrederit a les llimones els a costat agafar el color llimona. De les terres del sud en arriben magranes, alvocats, mangos, xirimoies; i els plàtans de canàries que no faltin. Balanç de l’any; aquet any a estat molt mes càlid i sec , del que es normal; i això ens portarà repercussions per l’any que be. Com que a plogut molt menys, per l’any que be tindrem poca aigua als pous i les fonts per a regar els camps. Com que el fred a vingut tard, els arbres fruiters no podran descansar prou al hivern i això no serà gens bo per la collita de fruita de l’any que be. La falta de fred també farà que l’any que be tinguem mes plagues d’insectes, doncs el fred ajuda a matar molts dels insectes dolents del estiu.

El camp al Novembre Novembre ens porta de camí cap a l'hivern, amb el temps canviant i les fruites i verdures de tardor a la taula, es temps de passar mes hores a la cuina i preparar plats calents i saborosos. Al Novembre ja deixem enrere els productes d’estiu i podrem omplir el nostre rebost amb les verdures de la tardor-hivern, es temps de;all tendre, espinacs, porro, api, bleda, cols de tota mena i de tots els colors, coliflors i bròquils variats, pastanaga, remolatxa, broculi, naps i xirivies; comencem a collir les primeres carxofes de la temporada, i a batre les mongetes del ganxet. De fruites al Novembre, estem amb plena temporada de les mandarines i clementines, també collirem les primeres taronges navelina, i la poma fuji arriba al seu millor moment de maduració; a mes trobareu, alvocats, mango, kiwi, xirimoia, magranes, pomes de totes les varietats, pera conferencia i flor d’hivern, entre d’altres. Que fa diferent un conreu ecològic? Per a poder vendre un producte com a ecològic, cal estar inscrit a un consell regulador, complir la normativa europea i pagar les taxes que cada consell te estipulades, cal superar totes les inspeccions i anàlisis per a tindre dret a fer sevir el segell ecològic; totes les llavors o planters que fem servir, cal que siguin de producció ecològica( i per tant molt mes cars que els convencionals) No podem fer servir cap mena de producte químic o plaguicida, i en cas de tindre alguna mena de plaga, nomes podem fer servir productes naturals o a base de plantes per a combatre la malaltia o plaga. Tot plegat fa que el producte ecològic tingui un preu de producció molt mes alt que un producte de la agricultura convencional, i a mes tenim molta menys producció.

OCTUBRE AL CAMP Amb l’octubre arriba la tardor al camp; depèn del temps meteorològic que aquet mes sigui un allargament del estiu, o una avantsala del hivern; de moment el setembre a estat sec i això farà que tinguem pocs bolets als boscos aquet mes. Al camp l’octubre es un mes de canvis, serà el comiat del conreus del estiu; ( les plantes del estiu els agrada el sol i l’ambient sec, si l’octubre es favorable, allargarem la temporada de carbassó, cogombre, mongeta, tomàquets pebrots i albergínies, fins a finals de mes) Anem plantant les verdures del hivern; es temps de sembrar, fava, pèsol, espinac, pastanaga, porro, cols i coliflors de tota mena. De fruiters al octubre, collim la poma fugi, i la Golden, els primers kiwis, la magrana, el caqui, les nous, i les mandarines, amb moltes de les seves varietats. De la costa tropical d’andalusià ens arribaran mangos, alvocats i xirimoies. L’esforç del pagès. Cada cop que agafem un tomàquet o un pebrot a la botiga, no veiem tota la feina i l’esforç que a fet falta perquè aquet tomàquet o aquell pebrot poguessin arribar sans i estalvis a la nostra cuina; el mes que bé, començarem a explicar les petites histories que tenen al darrera cada verdura o cada fruita que pots trobar a les nostre botiges; esperem que siguin histories del vostre a grat.

Setembre al camp Ja som al setembre i l’estiu s’acaba. Al camp no podem fer vacances, i tot l’any tenim feina; al agost em començat a sembrar i plantar les verdures de la tardor i algunes del hivern, com cols, coliflors, bròquils, cols llombardes, col crespa, cols de brucel·les, naps, xirivies, pastanaga, remolatxa, bleda, porro, espinac, i moltes altres. També em canviat de camp les arrels de la carxofera, i així comencen a brotar i a créixer amb força. Al setembre, continuem plantant les verdures de la tardor; mentre continuem collint les hortalisses del estiu; estem amb plena collita de tomàquet, mongeta, pebrots, carbassó, albergínies, blat de moro, cogombre: mentre lluitem amb les plagues de tudons que es mengen casi tot el que planten i deixen pocs tomàquets sans; però no i podem fer gaire cosa; els últims anys els tudons es multipliquen per que no tenen gaires enemics naturals al maresme, i a nosaltres els pagesos, ens toca patir les seves destrosses a les collites. De fruita, al setembre es temps de figa coll de dama, de les diferents varietats de raïm, la pruna; els últims préssecs grocs de la temporada, els últims melons i síndries, les figues de moro. També collim les ametlles i avellanes. De les terres del sur d'Espanya ens arriben les primeres xirimoies, els mangos i els alvocats; de València arriben les primeres mandarines.

Juliol a pagès Ja som al Juliol, el temps passa , i es ara amb la calor del estiu, que les feines de camp es fan mes feixugues, per la calor i les moltes hores de treball que cal invertir per aconseguir, que les tomaqueres estiguin sanes i plenes de bons tomàquets, o els pebrots mes bonics del mercat. Som a ple estiu i encara que faci molta calor i que el sol cremi, els pagesos continuem treballant cada dia, perquè no us faltin mai, els tomàquets, els enciams i tot allò que us agrada per menjar. Al Juliol comencem a plantar les verdures de la tardor; l’estiu passarà i cal que tinguem les verduretes de la tardor plantades i em ple creixement, al camp no podem fer mai vacances, ni tancar uns dies, les plantes cada dia necessiten que algú les cuidi , les regui i els i doni bones vibracions. Aquet mes plantem, api, col, bròquil, coliflor, porro, pastanaga, remolatxa, entre moltes altres verdures. Collim els tomàquets, carbassó, cogombre, mongeta tendre, pebrots, albergínies, blat de moro tendre, melons i síndries. La fruita del mes, es el préssec, en totes les seves variants, Préssec blanc, vermell, groc, paraguaià, nectarina; comencem a collir les peres d’aigua, con la erculina, etrusca, llimonera, blanquilla; la cirera, ja s’acaba i aquet mes tindrem les ultimes cireres d’en Roca i les picotes; (o escuades). Arribarà el raïm negre d’estiu; que es molt refrescant i ric amb antioxidants.

JUNY AL CAMP El mes de juny ens obre les portes del estiu; però aquet any, l’estiu fa mesos que s’ha instal·lat i sembla que vol quedar-se. Al Juny el camp esta ple de verdures, i tot creix molt despresa, per això els pagesos aquet mes no donem a l’abast a fer totes les feines del camp i els dies mes llargs del any, se’ns fan molt curts. Al juny estem em plena collita de patata, ceba tendre i seca, mongeta tendre, carbassó cogombre, els tomàquets dels hivernacles, estan a ple rendiment, mentre que els tomàquets que estan sense protecció al aire lliure, els comencem a collir per sant Joan; També collim bleda, col, enciams de tota mena, pastanaga, porro, remolatxa, ravenets. Les feines del mes, son variades; tot i que les tomaqueres s’emporten moltes hores de feina, doncs cal que estiguin ben cuidades , esbrotadades i lligades, perquè donin una bona collita; també plantem tomàquets tardans, les ultimes plantades de pebrots i albergínies; apart de carbassons, mongetes, blat de moro, enciams, entre moltes d’altres coses. El juny ens porta una explosió de fruites, amb els seus colors i flaires diferents. Es el mes de la cirera, també collim albercocs, préssecs d’aigua, nectarina, préssec groc, ( antigament el préssec groc s’anomenava de vinya, perquè entre les vinyes els pagesos sempre plantaven alguns fruiters; però actualment els préssec groc, ja no son de seca, ni son de vinya) arribaran també les primeres peres d’estiu; ( la pera de sant Joan, la pera magallona, la pera castells, la pera erculina, entre d’altres) El misteri del gust de la fruita. Moltes vegades eu sentit a dir, que la fruita, ja no te el gust d’abans; o si teniu l’ocasió de provar un préssec madurat al arbre i acabat de collir, veureu que el seu gust, no es com el que trobeu a les botigues; Perquè passa això? La fruita madurada al arbre, te la polpa molt tova; ( perquè esta madura) i això fa que qualsevol cop, i fins i tot els dits del que l’ha collit del arbre, queden marcats amb unes taques fosques, que ningú no vol trobar a la seva fruita; per aquesta raó, les fruites s’han de collir verdes; i així aguanten els cops de les caixes, del transport i de la manipulació, fins que arriben a la botiga, i per el camí acaben de madurar; però no sempre es calcula be, i moltes fruites arriben massa verdes, o massa madures a casa vostre, i per això, el gust no serà mai el mateix, que si agafeu la fruita madura directament del arbre.