L’ESTIU AL CAMP Ja som al estiu; la calor, el sol, la xafogor, les vacances... Al camp l’estiu ens porta molta feina, com es d’esperar ; es temps de collir tomàquets, albergínies, pebrots, carbassó, cogombre, mongeta tendre, meló, síndria, enciams, patata, ceba; i moltes coses mes; els dies son llargs, però la feina per fer es molta i sempre ens falten hores per fer tot el que cal. Al estiu també cal sembrar moltes de les verdures de la tardor, així com; api, cols de brucel·les, col llombarda, col verda, coliflor, bròquils, porro; també al estiu trasplantem les carxoferes, ( cal arrencar les soques de les carxoferes i canviar-les de camp, perquè no esgotin la terra) La fruita del estiu es molt variada; les cireres i els albercocs, ja casi estan acabant la seva temporada, però continuem amb els préssecs de tota mena, nectarines, pera d’estiu ( les peres d’estiu son moltes i molt diverses, tenen molta aigua i son molt refrescants, cada varietat te les seves particularitats, però cal consumir aviat perquè no es guarda gaire.) també tindrem prunes de colors diferents, segons la seva varietat; meló, síndria, al juliol arriba el primer raïm de taula, i a l’agost les primeres pomes de la temporada, la poma gala.

Ja es Maig al camp Amb el mes de Maig arriba la primavera amb tot el seu desplegament de flors, fruits, tonalitats de verds, ocellets que canten i piulen. I al camp arriba la feina forta, cal plantar de casi de tot, cal cavar per aturar el creixement de les herbes, que tot o voldrien envair, cal posar canyes a les tomaqueres i mongeteres, cal collir, cal fer tantes coses, que el pagès li falten hores, i això que al mes de Maig els dies son llargs, i tot i així no arribem a fer totes les feines que voldrem o que caldria fer. Al mes de Maig es temps de plantar de totes les hortalisses i verdures d’estiu; enciams, albergínies, pebrots, carbasses i carbassons, melons i síndries, mongetes, tomàquets, remolatxes, pastanagues, i moltes coses mes. Aquet mes ja comencem a collir els primer carbassons, i cogombres, la patata nova o primerenca, la ceba seca nova, les primeres mongetes, els primers tomàquets, ( a dins dels hivernacles clar, perquè a fora les nits encara son fresques). Estem amb plana temporada de la maduixa, ara ja son les que estan al aire lliure sense plàstic, i si fa bon temps son les mes dolces, perquè maduren a ple sol, però cal consumir-les de pressa perquè al estar tan madures, no aguantes d’un dia per l’altre.. Maig es el mes de la cirera, per excel·lència; però aquet any perdrà protagonisme, perquè préssecs d’aigua i nectarines ja estan molt avançats, així com els albercocs. Del sud ens arriben melons i síndries, però si no fa calor els falta una mica de maduració i no son prou dolços. La taronja que ens arribarà aquet mes es de la varietat Valencia, una varietat tardana, que va molt be per a fer sucs.

ABRIL AL CAMP La primavera ja es aquí, i el camp esta esvalotat; els ocels fa dies que canten i preparen els seus nius, les abelles busquen les flors dels marges i camps, per recollir el seu nèctar; i al camp, es arribat el mes de plantar moltes de les plantes del estiu i al pagès li falten hores per a sembrar i plantar tot el que ell voldria. El temps al abril sol ser revoltat, però aquet any ves a saber quin abril tindrem meteorològicament parlant. Aquet mes cal sembrar, o plantar al exterior, carbassó, cogombre, carbassa, pebrots , albergínies, mongeta tendre, melons, síndries, blat de moro, tomàquets de diferents varietats; a mes dels enciams, raves, pastanaga, cols, i moltes mes coses, que no poden faltar al hort. Casi tots els arbres fruiters que no han florit encara, o faran aquet mes; i ens arriben els nispros, com a primera fruita de la primavera, i a finals de mes, ja veurem les primeres cireres. També estem amb plena temporada de la maduixa, i poc a poc de les maduixes d’hivernacle, passarem a les maduixes de ple camp, molt mes dolces i saboroses. A l’Abril, encara tenim pomes de les que vàrem collir al octubre, les peres estan molt madures ; les taronges de taula s’acaben i poc a poc vindran les taronges de la varietat Valencia-late, que son mes per a fer suc, tot i que també son bones per a menjar.

MARÇ AL CAMP Continuem amb el canvi climàtic i aquet mes de març por ser el que marqui la diferencia. Tots els arbres fruites van molt avançats amb la brotada i la floració, els insectes també van avançats per el que es normal i no diguem els ocells que fa temps que no entenen el que esta passant amb les temperatures, el que passi aquet mes, ens dirà si aquet any serà un desastre, o si encara podrem salvar les collites dels fruiters o si tindrem aigua als pous i rius per al reg dels camps de conreu. Al mes de Març, comença l’època forta per els hortolans com nosaltres, em de fer planter de totes les hortalisses del estiu, cal tindre els camps adobats i nets de males herbes; sembrem patata, ceba, els primers carbassons, i a dins els hivernacles, plantem les tomaqueres, pebrots, albergínia, mongeta. Aquet mes collim api, porro bleda, carxofa, ceba tendra, fava, pèsols, enciams, escaroles, cols i coliflors, maduixots ( sota plàstic) calçots, remolatxa, raves, i moltes mes verdures. Al mes de març arriben els primers nispros des de les terres del sud, les maduixes i maduixots. La mandarina s’ha acabat i la taronja del mes es diu lanelate; encara tenim poma i pera de les terres de Lleida, i kiwi de Galicia.

Febrer al camp. Ja som al febrer; tradicionalment el mes de febrer te fama de ser una mica boig; això es degut a que l’hivern no vol marxar i la primavera empeny la porta, i la lluita entre els dos gegants fa que el temps del febrer sigui revoltat. Això ens diu la tradició, però aquet any, estem seriosament preocupats, si no plou amb intensitat aquesta primavera, l’estiu pot ser catastròfic, aquí al Maresme ja fa anys que la salinitat a l’aigua dels pous va en augment, i amb la manca de pluja , aquet any molts pous quedaran secs o quedaran salins i això serà la fi del molts conreus i dels pagesos que depenen d’ells. Al febrer ja collim fava i pèsol, i es el mes dels calçots; també collim api, espinac, bleda, cols variades, coliflors blanques i de colors, romanesco, broculi, all tendre, ceba tendre, raves, porros, pastanaga, remolatxa, naps blanc i negres, carxofa, i tota mena d’enciam i escarola. Febrer es mes de sembrar patata, ceba, els primers tomàquets dins dels hivernacles; també cal anar preparant els camps per les plantades de la primavera i fer les compres de les llavors que puguem necessitar per a sembrar a la primavera. Si encara no eu esporgar els fruiters, ja cal que us afanyeu, que aquet any tots els fruiters van molt avançats, i tenen intenció de florir aviat si alguna glaçada no els impedeix. La fruita del mes de febrer, es el maduixot, que amb la seva arribada ens anuncia de que la primavera esta molt a prop; els primers ens arriben de Huelva, però aquí al maresme també en tenim i molt bons; tots son de conreu protegit sota plàstic. També tenim la poma i totes les seves varietats, la mandarina al febrer es va acabant i ens arriben varietats de pell mes dura. La taronja del mes de Febrer es diu Navelate, que es una de les mes dolces i bones de menjar.

GENER AL CAMP Gener tradicionalment es el mes més fred de l’any ; però el canvi climàtic ja es aquí, i res no es com tindria de ser i això fa anar de bòlit als pagesos, a les plantes, als fruiters i als animalons del camp. Al Gener, ja podem esporgar els arbres fruiters i algunes plantes, que aquet any al fer poc fred van mes atalentades del normal; al camp es un bon mes per afemar les terres i preparar-les per a les sembres de primavera; i ja comencem a sembrar les patates mes primerenques, i a plantar la ceba bavosa. Aquet mes de gener, ja collim els primers pèsols, les primeres faves; la carxofa esta al seu millor moment, i també collim cols i coliflors de tota mena i colors, apart dels a pit, porros, enciams, bleda, raves, pastanaga, all tendre, espinac, fonoll remolatxa i moltes altres verdures de temporada. La fruita del Gener, es la taronja; aquet mes collim la taronja Navel, que es la mes dolça i sucosa de totes les taronges i la mes bona per a menjar; també collim mandarines i clementines, llimones i aranges; i tenim les pomes que es varen collir a la tardor; la poma Royal gala a aquestes alçades de l’any, ja esta farinosa i arrugada, però la poma fugi, la Golden, la granny, la reineta, la verd donzella i les pinkis, estan al seu punt de maduració; podem triar el color i el tipus de textura o d’acidesa que mes ens agradi, perquè com diu la dita; qui menja poma cada dia el metge s’estalvia. De les terres del sud d’Espanya ens arriben les fruites semi tropicals, com ara, alvocats, mangos, xirimoies; de canàries ens arriben els plàtans i de centre africà, arriba la pinya i la papaia. Al camp comencem amb il·lusió aquet nou any, i esperem que tinguem bones collites, bon temps i bones pluges; perquè així tots vosaltres tindreu bones fruites i verdures per a menjar.

El camp al desembre Ja som al desembre i un altre any que ens a passat volant i ara pensem amb tot allò que volíem fer i que no em trobat el moment per a fer-ho. Al desembre, es temps de verdures i de plats calents, i per això al camp es temps d’api, bleda, cols de tota mena i color, coliflors i bròquils, broculi, espinacs, pastanaga, remolatxa, porro, moniato, carbassa, patata, fonoll, colrave, raves, enciams, escaroles, alls tendres, carxofes, ceba tendre, naps, xirivies; i a qui es pensa que l’hivern es avorrit i es ben be al contrari, tenim molta mes diversitat de verdures que no pas al estiu, nomes cal saber cuinar-les i preparar-les, per gaudir amb la variació de gustos i colors. Ja tenim apunt la mongeta del ganxet de la collita d’enguany, amb les nous, avellanes, ametlles, i figa seca. De fruita la taronja ja esta al seu millor moment de dolçor, igual que la mandarina; les pomes al punt de maduració i amb tota la seva diversitat de gustos i colors; la pera conferencia, les aranges; i per fi les llimones agafaran color, que aquet any com que el fred a vingut enrederit a les llimones els a costat agafar el color llimona. De les terres del sud en arriben magranes, alvocats, mangos, xirimoies; i els plàtans de canàries que no faltin. Balanç de l’any; aquet any a estat molt mes càlid i sec , del que es normal; i això ens portarà repercussions per l’any que be. Com que a plogut molt menys, per l’any que be tindrem poca aigua als pous i les fonts per a regar els camps. Com que el fred a vingut tard, els arbres fruiters no podran descansar prou al hivern i això no serà gens bo per la collita de fruita de l’any que be. La falta de fred també farà que l’any que be tinguem mes plagues d’insectes, doncs el fred ajuda a matar molts dels insectes dolents del estiu.