MARÇ AL CAMP Continuem amb el canvi climàtic i aquet mes de març por ser el que marqui la diferencia. Tots els arbres fruites van molt avançats amb la brotada i la floració, els insectes també van avançats per el que es normal i no diguem els ocells que fa temps que no entenen el que esta passant amb les temperatures, el que passi aquet mes, ens dirà si aquet any serà un desastre, o si encara podrem salvar les collites dels fruiters o si tindrem aigua als pous i rius per al reg dels camps de conreu. Al mes de Març, comença l’època forta per els hortolans com nosaltres, em de fer planter de totes les hortalisses del estiu, cal tindre els camps adobats i nets de males herbes; sembrem patata, ceba, els primers carbassons, i a dins els hivernacles, plantem les tomaqueres, pebrots, albergínia, mongeta. Aquet mes collim api, porro bleda, carxofa, ceba tendra, fava, pèsols, enciams, escaroles, cols i coliflors, maduixots ( sota plàstic) calçots, remolatxa, raves, i moltes mes verdures. Al mes de març arriben els primers nispros des de les terres del sud, les maduixes i maduixots. La mandarina s’ha acabat i la taronja del mes es diu lanelate; encara tenim poma i pera de les terres de Lleida, i kiwi de Galicia.

Febrer al camp. Ja som al febrer; tradicionalment el mes de febrer te fama de ser una mica boig; això es degut a que l’hivern no vol marxar i la primavera empeny la porta, i la lluita entre els dos gegants fa que el temps del febrer sigui revoltat. Això ens diu la tradició, però aquet any, estem seriosament preocupats, si no plou amb intensitat aquesta primavera, l’estiu pot ser catastròfic, aquí al Maresme ja fa anys que la salinitat a l’aigua dels pous va en augment, i amb la manca de pluja , aquet any molts pous quedaran secs o quedaran salins i això serà la fi del molts conreus i dels pagesos que depenen d’ells. Al febrer ja collim fava i pèsol, i es el mes dels calçots; també collim api, espinac, bleda, cols variades, coliflors blanques i de colors, romanesco, broculi, all tendre, ceba tendre, raves, porros, pastanaga, remolatxa, naps blanc i negres, carxofa, i tota mena d’enciam i escarola. Febrer es mes de sembrar patata, ceba, els primers tomàquets dins dels hivernacles; també cal anar preparant els camps per les plantades de la primavera i fer les compres de les llavors que puguem necessitar per a sembrar a la primavera. Si encara no eu esporgar els fruiters, ja cal que us afanyeu, que aquet any tots els fruiters van molt avançats, i tenen intenció de florir aviat si alguna glaçada no els impedeix. La fruita del mes de febrer, es el maduixot, que amb la seva arribada ens anuncia de que la primavera esta molt a prop; els primers ens arriben de Huelva, però aquí al maresme també en tenim i molt bons; tots son de conreu protegit sota plàstic. També tenim la poma i totes les seves varietats, la mandarina al febrer es va acabant i ens arriben varietats de pell mes dura. La taronja del mes de Febrer es diu Navelate, que es una de les mes dolces i bones de menjar.

GENER AL CAMP Gener tradicionalment es el mes més fred de l’any ; però el canvi climàtic ja es aquí, i res no es com tindria de ser i això fa anar de bòlit als pagesos, a les plantes, als fruiters i als animalons del camp. Al Gener, ja podem esporgar els arbres fruiters i algunes plantes, que aquet any al fer poc fred van mes atalentades del normal; al camp es un bon mes per afemar les terres i preparar-les per a les sembres de primavera; i ja comencem a sembrar les patates mes primerenques, i a plantar la ceba bavosa. Aquet mes de gener, ja collim els primers pèsols, les primeres faves; la carxofa esta al seu millor moment, i també collim cols i coliflors de tota mena i colors, apart dels a pit, porros, enciams, bleda, raves, pastanaga, all tendre, espinac, fonoll remolatxa i moltes altres verdures de temporada. La fruita del Gener, es la taronja; aquet mes collim la taronja Navel, que es la mes dolça i sucosa de totes les taronges i la mes bona per a menjar; també collim mandarines i clementines, llimones i aranges; i tenim les pomes que es varen collir a la tardor; la poma Royal gala a aquestes alçades de l’any, ja esta farinosa i arrugada, però la poma fugi, la Golden, la granny, la reineta, la verd donzella i les pinkis, estan al seu punt de maduració; podem triar el color i el tipus de textura o d’acidesa que mes ens agradi, perquè com diu la dita; qui menja poma cada dia el metge s’estalvia. De les terres del sud d’Espanya ens arriben les fruites semi tropicals, com ara, alvocats, mangos, xirimoies; de canàries ens arriben els plàtans i de centre africà, arriba la pinya i la papaia. Al camp comencem amb il·lusió aquet nou any, i esperem que tinguem bones collites, bon temps i bones pluges; perquè així tots vosaltres tindreu bones fruites i verdures per a menjar.

El camp al desembre Ja som al desembre i un altre any que ens a passat volant i ara pensem amb tot allò que volíem fer i que no em trobat el moment per a fer-ho. Al desembre, es temps de verdures i de plats calents, i per això al camp es temps d’api, bleda, cols de tota mena i color, coliflors i bròquils, broculi, espinacs, pastanaga, remolatxa, porro, moniato, carbassa, patata, fonoll, colrave, raves, enciams, escaroles, alls tendres, carxofes, ceba tendre, naps, xirivies; i a qui es pensa que l’hivern es avorrit i es ben be al contrari, tenim molta mes diversitat de verdures que no pas al estiu, nomes cal saber cuinar-les i preparar-les, per gaudir amb la variació de gustos i colors. Ja tenim apunt la mongeta del ganxet de la collita d’enguany, amb les nous, avellanes, ametlles, i figa seca. De fruita la taronja ja esta al seu millor moment de dolçor, igual que la mandarina; les pomes al punt de maduració i amb tota la seva diversitat de gustos i colors; la pera conferencia, les aranges; i per fi les llimones agafaran color, que aquet any com que el fred a vingut enrederit a les llimones els a costat agafar el color llimona. De les terres del sud en arriben magranes, alvocats, mangos, xirimoies; i els plàtans de canàries que no faltin. Balanç de l’any; aquet any a estat molt mes càlid i sec , del que es normal; i això ens portarà repercussions per l’any que be. Com que a plogut molt menys, per l’any que be tindrem poca aigua als pous i les fonts per a regar els camps. Com que el fred a vingut tard, els arbres fruiters no podran descansar prou al hivern i això no serà gens bo per la collita de fruita de l’any que be. La falta de fred també farà que l’any que be tinguem mes plagues d’insectes, doncs el fred ajuda a matar molts dels insectes dolents del estiu.

El camp al Novembre Novembre ens porta de camí cap a l'hivern, amb el temps canviant i les fruites i verdures de tardor a la taula, es temps de passar mes hores a la cuina i preparar plats calents i saborosos. Al Novembre ja deixem enrere els productes d’estiu i podrem omplir el nostre rebost amb les verdures de la tardor-hivern, es temps de;all tendre, espinacs, porro, api, bleda, cols de tota mena i de tots els colors, coliflors i bròquils variats, pastanaga, remolatxa, broculi, naps i xirivies; comencem a collir les primeres carxofes de la temporada, i a batre les mongetes del ganxet. De fruites al Novembre, estem amb plena temporada de les mandarines i clementines, també collirem les primeres taronges navelina, i la poma fuji arriba al seu millor moment de maduració; a mes trobareu, alvocats, mango, kiwi, xirimoia, magranes, pomes de totes les varietats, pera conferencia i flor d’hivern, entre d’altres. Que fa diferent un conreu ecològic? Per a poder vendre un producte com a ecològic, cal estar inscrit a un consell regulador, complir la normativa europea i pagar les taxes que cada consell te estipulades, cal superar totes les inspeccions i anàlisis per a tindre dret a fer sevir el segell ecològic; totes les llavors o planters que fem servir, cal que siguin de producció ecològica( i per tant molt mes cars que els convencionals) No podem fer servir cap mena de producte químic o plaguicida, i en cas de tindre alguna mena de plaga, nomes podem fer servir productes naturals o a base de plantes per a combatre la malaltia o plaga. Tot plegat fa que el producte ecològic tingui un preu de producció molt mes alt que un producte de la agricultura convencional, i a mes tenim molta menys producció.

OCTUBRE AL CAMP Amb l’octubre arriba la tardor al camp; depèn del temps meteorològic que aquet mes sigui un allargament del estiu, o una avantsala del hivern; de moment el setembre a estat sec i això farà que tinguem pocs bolets als boscos aquet mes. Al camp l’octubre es un mes de canvis, serà el comiat del conreus del estiu; ( les plantes del estiu els agrada el sol i l’ambient sec, si l’octubre es favorable, allargarem la temporada de carbassó, cogombre, mongeta, tomàquets pebrots i albergínies, fins a finals de mes) Anem plantant les verdures del hivern; es temps de sembrar, fava, pèsol, espinac, pastanaga, porro, cols i coliflors de tota mena. De fruiters al octubre, collim la poma fugi, i la Golden, els primers kiwis, la magrana, el caqui, les nous, i les mandarines, amb moltes de les seves varietats. De la costa tropical d’andalusià ens arribaran mangos, alvocats i xirimoies. L’esforç del pagès. Cada cop que agafem un tomàquet o un pebrot a la botiga, no veiem tota la feina i l’esforç que a fet falta perquè aquet tomàquet o aquell pebrot poguessin arribar sans i estalvis a la nostra cuina; el mes que bé, començarem a explicar les petites histories que tenen al darrera cada verdura o cada fruita que pots trobar a les nostre botiges; esperem que siguin histories del vostre a grat.

Setembre al camp Ja som al setembre i l’estiu s’acaba. Al camp no podem fer vacances, i tot l’any tenim feina; al agost em començat a sembrar i plantar les verdures de la tardor i algunes del hivern, com cols, coliflors, bròquils, cols llombardes, col crespa, cols de brucel·les, naps, xirivies, pastanaga, remolatxa, bleda, porro, espinac, i moltes altres. També em canviat de camp les arrels de la carxofera, i així comencen a brotar i a créixer amb força. Al setembre, continuem plantant les verdures de la tardor; mentre continuem collint les hortalisses del estiu; estem amb plena collita de tomàquet, mongeta, pebrots, carbassó, albergínies, blat de moro, cogombre: mentre lluitem amb les plagues de tudons que es mengen casi tot el que planten i deixen pocs tomàquets sans; però no i podem fer gaire cosa; els últims anys els tudons es multipliquen per que no tenen gaires enemics naturals al maresme, i a nosaltres els pagesos, ens toca patir les seves destrosses a les collites. De fruita, al setembre es temps de figa coll de dama, de les diferents varietats de raïm, la pruna; els últims préssecs grocs de la temporada, els últims melons i síndries, les figues de moro. També collim les ametlles i avellanes. De les terres del sur d'Espanya ens arriben les primeres xirimoies, els mangos i els alvocats; de València arriben les primeres mandarines.