Desembre al camp

DESEMBRE AL CAMP El desembre ens obre les portes del hivern; des de temps prehistòrics el solstici d’hivern a estat una festa molt celebrada; es el moment en que la foscor de la nit deixa de créixer i el dia guanya terreny; ( per nadal el dia creix un pas de pardal, per Sant esteve un pas de llebre) Ens queda tot l’hivern per davant i molts dies de fred, però al final arribarà la primavera altre vegada. Al camp es temps de verdures per a menjar calentes i que aportin als nostres cossos tots aquells nutrients tan necessaris per a suportar el fred. Ja tenim les mongetes seques del any; ( aquet any em tingut mala collita de mongeta del ganxet i es de preveure que els preus no baixin, doncs i a mes demanda que no pas mongetes) Als nostres camps collim; api, bleda, porro, pastanaga, col verda, col llombarda, col kale, cols de Brussel·les, col i flor, bròquil, broculi, all tendre, entre moltes altres verdures. Aquet mes ja comencem a preparar la terra per a sembrar la patata primerenca, i alguns llegum com cigrons. També es temps d’esporgar els arbres, i preparar el lloc si volem plantar arbres nous al gener o febrer; ara es un bon moment per anar a tallar les canyes, que després al estiu ens faran falta per les tomaqueres i les mongetes. Al desembre les taronges ja estan ben dolces, doncs necessiten el fred de les nits de novembre i desembre perquè aquets cítrics acumulin mes sucres. La poma Gala ja s’acaba, doncs es una varietat de poma que no aguanta la conservació per llarg temps; però ja tenim la poma fugi, la Golden o l’starking, per a donar varietat, apart de les varietats mes antigues, com la verd donzella i les reinetes. Al hivern també ens arriben tot de fruites semi tropicals que ara es conreen a la costa del sol; alvocats, xirimoies, mangos, papaies i d’altres.

NOVEMBRE ALS CAMPS. Novembre es un mes de transició, que tan ens pot portar al hivern de cop, com comportar-se com un suau transit de finals d’estiu i una tardor dolça. Tot i els aiguats de dies passats a Vilassar; continuem amb una forta sequera i els pous i mines de la comarca estan al seus nivells mes baixos; cal que tinguem pluges per a garantir que no ens faltarà l’aigua per els conreus l’any que be. Novembre al camp, es un mes de canvis, ja deixem enrere els conreus d’estiu i tardor i entrem de ple amb les verdures del hivern; collim les primeres carxofes de la temporada; ( les primeres sempre son una mica punxegudes i dures, després amb el fred seran mes tendres i dolces) Estem collint tota mena de cols i coliflors; ( la família de les Brasiques, es una família de plantes comestibles molt amplia i amb molta variació de colors i sabors) Collim coliflors de tots colors, i formes, i cols de tota mena; collim api, bleda, porro , pastanaga, remolatxa, naps, xirivies, moniatos i patata tardana, entre moltes altres verdures, també tenim les carbasses que em collit al octubre i que aniran molt be per a fer cremes calentes de verdures, per els dies mes freds. Per els amants de les amanides , tenim als camps, una gran variació d’enciams , raves, espinacs i ceba tendre, entre d’altres; aquet mes també comencem a collir els primers alls tendres. Aquets dies, encara anem plantant mes verdures, que ja seran per a recollir a finals del hiverns; plantem cols, apis, porros, coliflors, bròquils, espinacs, faves, pèsols, alls, enciams, remolatxes, pastanaga. De fruita, aquet mes es recolliran les ultimes pomes fugi, i arriben les primeres taronges des de les terres del Ebre; les primeres son de la varietat Navelina;( Aquesta varietat es molt dolça i te un toc àcid) També ens arriben mandarines, i clementines; ( pot semblar que es el mateix, però no, son molt diferents unes i d’altres. Les mandarines son dolces i es pelen molt fàcilment, mentre que les clementines costen mes de pelar i son dolces però amb un punt àcid). Del Aragó ens arriben dues varietats de pomes antigues, que estan en perill d’extinció, perquè les varietats modernes de pomes que podem trobar tot l’any als supermercats, han fet que aquestes varietat de pomes antigues, es deixin de plantar perquè no son tan comercials; tindrem pomes reinetes; ( la verda i la gris; els avis en deien poma de la cara bruta; les reinetes son pomes amb un gust àcid, i que son ideals per a fer compotes i pastisseria; i també tindrem la poma verd de donzella; es un a varietat molt Antiga i es molt dolça i petitona; sovint el sucre de la poma es caramel·litzà i exteriorment sembla que estigui glaçada, però no esta glaçada, es el sucre natural que porta; es una poma ideal per el nens, perquè es dolça i cruixent i petitona, però també les nostres avies les feien servir per a cuinar. De les terres d’Andalusia, en arriben mangos, alvocats, xirimoies, i magranes.

SETEMBRE ALS CAMPS. L’estiu a estat molt sec i calorós, les plantes i els arbres fruiters, han patit una assecada molt important i el a fet estar estressat; la situació d’estrès amb les plantes o els arbres, fan que acabin posant-se malats, igual que ens passa a les persones. El setembre ja es aquí, i si tot fos com tindria de ser, el setembre ens portarà els canvis de temperatura; les nits seran mes fresques, i llargues, i esperem que arribin les plogués que ens fan molta falta. Setembre es temps de carbasses, figues i de raïm; als camps collim totes les verdures dels estiu, que ens aguantaran mentre faci bon temps; així estem collint tota mena de tomàquets, mongeta tendre, carbassó, carbassa, cogombre, albergínies, pebrots verd i vermells; pastanaga, remolatxa, els primers porros, els enciams de tots colors. I mentre collim tot això anem plantant tota mena de verdures per la tardor i l’hivern; a l’agost vàrem trasplantar les carxoferes, i em plantat tota mena de cols i coliflors de colors, pastanagues, porros, remolatxes, bleda, api, fonoll, raves, naps, xirivies i moltes verdures mes. La fruita del setembre , es la figa coll de dama, i el raïm, amb totes les seves variants de colors i graus de dolçor . Ja han arribat les pomes primerenques; primer la poma gala, i la Royal Gala, després la Golden suprem; a finals de setembre collirem la Golden delicius la granny Smith. També arriben les primeres magranes. Des de la costa tropical de Màlaga i Granada, ens arriben els mangos, i la xirimoia.

L’ESTIU AL CAMP Ja som al estiu; la calor, el sol, la xafogor, les vacances... Al camp l’estiu ens porta molta feina, com es d’esperar ; es temps de collir tomàquets, albergínies, pebrots, carbassó, cogombre, mongeta tendre, meló, síndria, enciams, patata, ceba; i moltes coses mes; els dies son llargs, però la feina per fer es molta i sempre ens falten hores per fer tot el que cal. Al estiu també cal sembrar moltes de les verdures de la tardor, així com; api, cols de brucel·les, col llombarda, col verda, coliflor, bròquils, porro; també al estiu trasplantem les carxoferes, ( cal arrencar les soques de les carxoferes i canviar-les de camp, perquè no esgotin la terra) La fruita del estiu es molt variada; les cireres i els albercocs, ja casi estan acabant la seva temporada, però continuem amb els préssecs de tota mena, nectarines, pera d’estiu ( les peres d’estiu son moltes i molt diverses, tenen molta aigua i son molt refrescants, cada varietat te les seves particularitats, però cal consumir aviat perquè no es guarda gaire.) també tindrem prunes de colors diferents, segons la seva varietat; meló, síndria, al juliol arriba el primer raïm de taula, i a l’agost les primeres pomes de la temporada, la poma gala.

Ja es Maig al camp Amb el mes de Maig arriba la primavera amb tot el seu desplegament de flors, fruits, tonalitats de verds, ocellets que canten i piulen. I al camp arriba la feina forta, cal plantar de casi de tot, cal cavar per aturar el creixement de les herbes, que tot o voldrien envair, cal posar canyes a les tomaqueres i mongeteres, cal collir, cal fer tantes coses, que el pagès li falten hores, i això que al mes de Maig els dies son llargs, i tot i així no arribem a fer totes les feines que voldrem o que caldria fer. Al mes de Maig es temps de plantar de totes les hortalisses i verdures d’estiu; enciams, albergínies, pebrots, carbasses i carbassons, melons i síndries, mongetes, tomàquets, remolatxes, pastanagues, i moltes coses mes. Aquet mes ja comencem a collir els primer carbassons, i cogombres, la patata nova o primerenca, la ceba seca nova, les primeres mongetes, els primers tomàquets, ( a dins dels hivernacles clar, perquè a fora les nits encara son fresques). Estem amb plana temporada de la maduixa, ara ja son les que estan al aire lliure sense plàstic, i si fa bon temps son les mes dolces, perquè maduren a ple sol, però cal consumir-les de pressa perquè al estar tan madures, no aguantes d’un dia per l’altre.. Maig es el mes de la cirera, per excel·lència; però aquet any perdrà protagonisme, perquè préssecs d’aigua i nectarines ja estan molt avançats, així com els albercocs. Del sud ens arriben melons i síndries, però si no fa calor els falta una mica de maduració i no son prou dolços. La taronja que ens arribarà aquet mes es de la varietat Valencia, una varietat tardana, que va molt be per a fer sucs.

ABRIL AL CAMP La primavera ja es aquí, i el camp esta esvalotat; els ocels fa dies que canten i preparen els seus nius, les abelles busquen les flors dels marges i camps, per recollir el seu nèctar; i al camp, es arribat el mes de plantar moltes de les plantes del estiu i al pagès li falten hores per a sembrar i plantar tot el que ell voldria. El temps al abril sol ser revoltat, però aquet any ves a saber quin abril tindrem meteorològicament parlant. Aquet mes cal sembrar, o plantar al exterior, carbassó, cogombre, carbassa, pebrots , albergínies, mongeta tendre, melons, síndries, blat de moro, tomàquets de diferents varietats; a mes dels enciams, raves, pastanaga, cols, i moltes mes coses, que no poden faltar al hort. Casi tots els arbres fruiters que no han florit encara, o faran aquet mes; i ens arriben els nispros, com a primera fruita de la primavera, i a finals de mes, ja veurem les primeres cireres. També estem amb plena temporada de la maduixa, i poc a poc de les maduixes d’hivernacle, passarem a les maduixes de ple camp, molt mes dolces i saboroses. A l’Abril, encara tenim pomes de les que vàrem collir al octubre, les peres estan molt madures ; les taronges de taula s’acaben i poc a poc vindran les taronges de la varietat Valencia-late, que son mes per a fer suc, tot i que també son bones per a menjar.