Gener al camp Gener es l’inici d’un nou any; que tots esperem que sigui bo. Al darrera queda el 2014, climatològicament parlant a estat un any atípic, pràcticament cada mes ens va deixar alguna anomalia climatològica o altre; aquestes anomalies, alteren els cicles naturals de les plantes, dels insectes, dels animals, i en acabat alteren a les persones; tot esta connectat i nosaltres formem part de la terra ui dels seus cicles vitals. El mes gener, normalment es fred, i no es un bon mes per a sembrar gaire cosa; però si que es un bon mes per esporgar els arbres fruiters, i les plantes del jardí; per a preparar els fems, per fer un bon adobat de fons a la terra, i que així estigui preparada per a nodrir a les plantes i que aquestes puguin créixer sanes i vigoroses. Al maresme aquet mes preparem els llits calents, que serviran per a fer els primers planters de la temporada; també planten fruiters. Collim api, all tendre, ceba tendre, bleda, cols de tota mena; coliflors i bròquils, enciams, escarola, espinac, pastanaga, porro, els primers pèsols, ravenets, remolatxa, naps, i per suposat les carxofes; aquet mes seran molt tendres, i si el fred les a tocat, i tenen les puntes cremades, encarant seran mes bones. Al gener no queda cap fruita als arbres, i cal menjar les fruites que prèviament s’han guardat a la tardor; les pomes de tota mena; La poma Royal gala, desapareix; doncs es una varietat de poma que no aguanta be la conservació amb fred, i que cal menjar acabada de collir; la resta de pomes estan al seu punt; i les peres mes dures; ( la conferencia i la flor d’hivern) de Tarragona o Valencia ens arribaran els cítrics; aquet mes la taronja mes bona es la Navel; (una varietat molt dolça) De mes al sud ens arriben la resta de fruites del Hivern; alvocats, mangos xirimoies, i els plàtans de canàries. Per a combatre el fred es bo menja tota mena de fruits secs de la nostra terra; i que a mes ens aporten molts nutrients necessaris per a mantenir el cos sa.

Desembre al camp El desembre ens porta l’equinocci; el moment en que el dia deixa de decréixer i es torna a allargar el temps del rei sol; des de sempre a estat una festa molt celebrada per els humans, que veiem amb el renaixement del sol: el triomf de de la llum, sobre les tenebres i la foscor. Aquet any, ens a portat moltes anomalies climatològiques, fins ara cap mes a tingut el temps que li pertocava per tradició; el mes de Novembre a estat mes càlid i sec del que seria normal a un mes de Novembre; i això ens comporta diferents repercussions; molts insectes perjudicials que normalment es moren amb el fred; aquet any encara corren i fan destrosses per els conreus; es el cas de les erugues que es mengen les fulles; Molts arbres necessiten el fred per a descansar i reposar forces per a donar nous fruits l’any que be; i les verdures del hivern, necessiten que faci fresca per a pogué créixer, son verdures adaptades al hivern i si no fa fred, no creixen en bon estat i son mes sensibles a patir malalties. Al desembre continuem plantant cols, coliflors, bròquils bleda, fava, pèsol, porro, raves, remolatxa, bleda, entre moltes altres . Collim les verdures típiques de la temporada, la carxofa ja surt molt mes tendre, tot i que li fa falta una mica mes de fred perquè sigui mes bona i tendre. Les fruites del mes; la taronja Navelina esta al seu millor moment de dolçor i bon gust, així com la mandarina; les pomes i peres estan bones i sucoses; la magrana i el caqui, aquet mes les acomiadem , doncs ja comencen a estar fora de temporada.

Novembre al camp. La tardor es temps de transició; entre els dies temperats i llargs del estiu a els dies curts i freds del hivern; aquesta transició, té de ser esglaonada, perquè les plantes, els arbres fruiters i les persones, ens anem adaptant a poc a poc i gradualment a les dures condicions del hivern. El mes d'octubre no a estat gens de tardor, si no que a estat un mes càlid, i ni les plantes, els arbres fruiters, ni les persones, ens em pogut adaptar al fred que tindria de vindre, i això farà que si finalment arriba el fred, les plantes patiran un col·lapse, doncs no estaran adaptades a les baixes temperatures, i els mateix ens passa a les persones; i agafem refredats i grips i tot de coses que no voldríem. Al novembre ja començam a collir les primeres carxofes aquí a la costa; la carxofa perquè sigui tendre i bona de menjar, cal que passi fred; les primeres seran dures i punxegudes; però molt bones per a donar gust als estofats o a la paella, i cal menjar bullides perquè s'estovin. Aquest mes ja es plena temporada de tota la família dels bròquils; ( altrament dites coliflors de colors, atès que podem trobar de casi totes les formes i colors) la coliflor blanca, el broculi, tota la família de les cols; els porros, la bleda, els espinacs, alls tendres, raves, escaroles, entre molts altres. De fruita al novembre, si fa fred els cítrics agafen color natural; ( els fruits cítrics, per acabar de madurar i agafar el color característic, necessiten que faci fred a les nits); comencem amb la taronja navelina, que es acida i dolça, ideal per a prevenir el mal de coll amb el seu acid i la seva vitamina c. Continua la temporada de mandarines i clementines, i comença la de les aranges. De poma, es el mes en que es recullen les ultimes pomes de la tardor, les fuji; i encara podem trobar i assaborir tota la varietat de pomes. La pera conference esta al seu millor moment; mentre que comencem a collir les de ple hivern com la pera flor d'hivern; ( aquesta pera es l'única que no cal guardar al frigorífic, doncs va madurant naturalment amb l'escalfor de la casa; però cal tindre paciència i esperar a que estigui al seu punt de maduració perquè sigui bona i dolça. Aquest mes acabem de collir els caquis, les magranes, i els kiwis. Mentre que les terres càlides d'Andalusia, ens arriben alvocats, mangos, papayas, xirimoies, entre d'altres exòtiques.

El camp al octubre. La tardor ja es aquí, amb les pluges, la tristor per que les hores de llum minven, es temps de reflexió, de fruits secs, de plats calents i de verduretes. Al octubre, les plantes del estiu que els agrada la calor i el sol, comencen a morir; segons sigui el temps, encara collirem tomàquets, carbassó cogombre, mongeta tendre, pebrots i albergínies; però el seu aspecte ja no serà tan preciós com al estiu, però continuen igual de bons. Ja comencem a collir les verdures de la tardor; els primers porros, les cols verdes,( les cols llombardes i de brussel•lès, son mes lentes de créixer i encara els faltarà un mes) la coliflor blanca; ( la coliflor verda o morada i el broculi, també son mes lents, però ja els falta menys) la bleda, els raves, el fonoll, el colrave, els primers apits. Aquet mes sembrem; faves, pèsols, espinacs, naps, xirivies, cols, coliflor, bròquils i broculi, ravenets, entre moltes altres coses. De fruita, l’octubre es el mes del caqui, la magrana, les primeres mandarines, collirem les pomes tardanes, com la fuji, i la pera flor d’hivern; d’Andalusia ens arriben els mangos, la xirimoia, els alvocats, la guanyava. Arriben els fruits secs, com les nous, ametlles, avellanes, pistatxos; i com no, els bolets de la tardor; rovellons, rossinyols, trompetes, cama grocs, ceps, entre molts d’altres.

L’Agost al camp Cap dels nostres avis, no recorda un estiu, tan poc d’estiu com el que em gaudit aquet any; i aquesta anomalia meteologica, apart d’afectar-nos a tots nosaltres, a les plantes també els afecta; les plantes del estiu els agrada el sol i la calor; perquè es el sol i la calor, el que fa que tinguin les seves peculiaritats organolèptiques típiques de cada fruit; que els melons siguin dolços, que els tomaqueres siguin boníssims, que els préssecs i les nectarines estiguin al punt de maduració. Les anomalies climàtiques, apart de la desgracia de que et pugui arribar una pedregada i amb cinc minuts et destrossa la collita i arrasa amb la feina i la inversió de tota la temporada; les plantes d’estiu no estan adaptades per a tants dies de pluja o núvols, i això fa que tinguin mes malalties del que seria normal; per exemple, els tomàquets de la pometa o de Montserrat, son molt sensibles a la pluja i de seguida queden esberlats o ratllats a la pell exterior i això fa que no siguin gaire atractius a la vista; si a sobre aquestes varietats son les menys productives, et trobes que has tingut un munt de feina per a no res.. Aquet agost em aprofitat per a plantar casi totes les verdures de la tardor, que ja estan creixent, també em trasplantat les carxoferes, ( que nosaltres canviem de camp cada dos anys, perquè no esgotin la terra) aquet any em plantat dugués hectàrees de carxofes, ( per els que no sou del camp; dugués hectàrees es el equivalent a dos camps de futbol com el del Barça) La carxofa es un dels nostres conreus estrella i dels que millor responen a les nostres condicions de clima i terra; no volem que ningú es quedi sense menjar les nostres carxofes. Al setembre encara collirem; ( si el temps, i les pedregades o permeten) tomàquets, albergínia, carbassó, cogombre, mongeta tendre, pebrot verd i pebrot vermell, blat de moro, entre d’altres. De fruites , setembre es el mes de les figues de coll de dama, es el mes dels últims préssecs grocs, i les prunes; collirem la poma Golden i la starking; a finals de mes arribaran les primeres mandarines de la temporada i les primeres magranes. També collim les ametlles i les avellanes.

Juliol al camp El mes de Juny a estat bastant mogut climatològicament parlant; i tot i que aquí al nostre racó del Maresme , no em tingut grans pluges; si que em tingut molts dies amb núvols, i pluges febles, això a comportat que tinguéssim molta proliferació de fong patògens; especialment el Míldiu; (Phytophthora infestans). Molts expliquem l’agricultura ecològica com un compte de fades, em que tot es meravellós i no ens passa mai res dolent; doncs si que ens pesen coses dolentes i moltes; i el cas del míldiu es d’els pitxos en que es pot trobar un pagès ecològic; nosaltres tots els remeis que tenim per a lluitar contra el míldiu, son preventius, si bades i no fas la prevenció quan toca, ja tens un problema; i aquet any em tingut de triturar molts milers de plantes de tomaqueres, perquè no les em pogut salvar, i amb les tomaqueres em enterrar tots els diners de les llavors, les hores de feina que havien invertit i tot plegat. Però la vida a pagès continua i ara al juliol, tot es un no parar de feina, de collir, de regar, de preparar les sembres de verdures d’hivern, mentre estem collit totes les del estiu. Al juliol, el tomàquet; ( que n’hem pogut salvar la meitat) esta a ple rendiment, i abans del 15 encara podem fer les ultimes plantades de tomàquets tardans, el carbassó, el cogombre, estan a ple ritme, la mongeta tendre també, collim el pebrots verds i les albergínies, el blat de moro tendre, entre moltes altres coses. A finals de mes ja plantem els porros, els àpids, col, coliflors, bròquils, entre d’altres. Al juliol comencem a collir els melons i síndries; que aquí al maresme arriben al temps de la calor forta; de fruita aquet mes acabem amb les cireres, el albercocs; mentre que els préssecs de tots colors estan al seu millor moment, i les peres d’aigua ens aporten la frescor que tan trobem a faltar aquets dies.

entrevista a; ets el que menges.cat